PUBLICO LA PART DEDICADA A L’ATLETISME DEL TREBALL DEL BENVOLGUT AMIC Xavier Torrebadella i Flix
Aquest text es va publicar a 150 anys d’esport a les terres de Lleida, 1850-2000, Generalitat de Catalunya – Consell Català de l’Esport, Lleida, 2003, p. 19-44.
ELS ORÍGENS DE L’ESPORT A LES COMARQUES DE LLEIDA (S. XIX-1938)
Cap a finals del segle XIX
Pel que fa a l’atletisme, els primers antecedents els trobem en una pràctica coneguda com a pedestrisme –curses a peu–, que cap a finals del segle XIX va anar adquirint popularitat a Catalunya, sobretot en els pobles de les comarques tarragonines i lleidatanes. Aquestes curses eren popularment conegudes amb el nom de “cos” o “corderes”. Tenim constància de “corderes”, a les poblacions d’Aitona, Alcarràs, Albesa, Arbeca, Castelldans, Corbins i Vilanova de Segrià, entre d’altres,
Les festes majors de Lleida foren l’escenari de diverses d’aquestes curses. La primera referència en la premsa la tenim el 1887, amb una cursa que va sortir de la Rambla de Ferran i va fer un recorregut per Blondel, Sant Antoni, Font del Governador a Gardeny, i tornada pels carrers Acadèmia, Sant Antoni, Major, Paeria i final a la plaça de Sant Joan.
Els inicis del sigle XIX: La primera dècada
Pel que fa a les curses pedestres, la seva pràctica es va generalitzant també durant les festes majors. Els Camps Elisis eren l’espai per excel·lència d’aquests competicions. Durant els primers anys del segle XX podem destacar l’arbequí Bonaventura Tilló i el corredor de Vilanova de Segrià Francesc Batalla.
Una anècdota que il·lustra la pràctica esportiva en aquests anys es la gesta de Bonaventura Tilló que, l’any 1907, anà caminant des d’Arbeca a Barcelona, per a competir en una cursa organitzada pel Mundo Deportivo. Hi arribà tot just al moment d’iniciar-se la prova. Cansat del viatge, no va poder competir com ell desitjava, i va quedar quart, darrera dels tres excel·lents corredors francesos. En acabar la prova reptà per a l’endemà al campió, tot apostant diners. Malauradament l’Arbequí torna a perdre.
De tota manera, cal remarcar el triomf de Tilló, com a primer espanyol, en una cursa de 61 corredors amb uns corredors francesos eren d’una trajectòria esportiva d’alt nivell i considerats professionals. Tilló va ser considerat el millor corredor espanyol del 1907.
Els inicis del segle XX: La segona dècada
A la festa major de 1915 tingué lloc el primer contacte lleidatà amb les proves atlètiques. A part de les tradicionals curses pedestres, els Camps Elisis van acollir competicions de 100 i 800 metres llisos, salt d’alçada i de llargada, i llançament de pes i disc. La cursa pedestre o de llarga distància (10 Km) fou guanyada pel popular corredor barceloní Pere Prat, que els anys 1916 i 1917 conquerí els campionats d’Espanya de Cross Country.
El professor d’Educació física, i metge Epifani Bellí Castiell posà en marxa, el 30 d’octubre de 1919 unes classes d’atletisme, els matins festius, al Camp d’Esports: llançament de disc, javelina, salt d’alçada i curses de velocitat. Epifani Bellí pot ser considerat con el primer entrenador de l’atletisme lleidatà.
L’esport popular dels anys vint
A partir de 1920, al Camp d’Esports acollia un grup de joves atletes que tenien cura de la seva preparació física. El 29 de juny del mateix any, Joventut Republicana va organitzar el Campionat de Catalunya d’Atletisme.
El 25 d’octubre de 1921 un grup d’entusiastes, encapçalats per Viñas i Garriga dirigits pel mestre Antoni Sabater, van organitzar, a les instal·lacions del Camp d’Esports, una escola esportiva de les diferents disciplines atlètiques. Molts d’aquests joves que s’hi aplegaren eren alumnes que hi anaven animats pels seus professors de Gimnàstica.
Tot l’entusiasme i dedicació d’Antoni Sabater va tenir una plasmació clara en l’obra L’entrenament pel Atletisme, editada per la Biblioteca de la Joventut Republicana i que recollia regles i consells per a la seva pràctica facilitades pels principals campions del món de les diferents especialitats.
Al llarg d’aquesta època es comencen registrar els primers rècords lleidatans. Podem destacar les marques de Jordi Llovera 12 segons en 100 metres llisos, 5, 42 metres en el salt de llargada, 31 metres en llançament de javelina o 26, 65 metres en llançament de disc. També cal esmentar el minut i 5 segons de Curià en els 400 metres llisos, els 5 minuts d’Enric Mas en els 1.000 metre llisos i els 17 minuts i 57 segons de Condal en els 3000 m. marxa, o el metre 57 de Jaume Guasch, en el salt d’alçada amb impuls.
En aquests moments ressalta la figura de Ramon Bellmunt, corredor d’Arbeca, que l’any 1922 guanyà la primera volta a Lleida, organitzada per la Penya Deportiva Salvat, i que més tard, fou un dels grans valors a nivell nacional. Bellmunt va quedar cinquè en els Campionats d’Espanya de Cross Country, els anys 1925 i 1926; hi va obtenir una tercera plaça el 1931. Aquest mateix any va guanyar el Campionat de Catalunya de Cross i, següent la prestigiosa Jean Bouin, el 1932.
Ramon Bellmunt, a banda de les seves marques i dels seus triomfs, va passar a la història de l’atletisme català ja que va ser el primer atleta del país a tenir la consideració de professional, la qual cosa li va costar l’expulsió de la Federació Catalana d’Atletisme.
El diumenge 1 d’agost, de 1926, es constituí a Lleida, el Comitè directiu provincial de la Federació Catalana, amb la participació de membres de la Federació Catalana d’Atletisme i de diferents clubs lleidatans: FC Lleida, Club Ciclista de Lleida i Joventut Republicana. Aquest Comitè estava format per Josep Martínez Vallespí, a president; Josep Sunyé Gassó, vicepresident primer;, Eusebi Blanco Briancos, vicepresident segon; Josep Rue Llobet, tresorer; Josep Solà, comptador, Joan Manuel Raduà, secretari; Ventura González, vicesecretari; i Casimir Fàbregues, delegat de la Federació Catalana d’Atletisme a Lleida.
Malgrat la constitució d’aquest organisme, el mateix any 1926, la Penya Deportiva Salvat organitzava uns campionats provincials d’atletisme oficiosos, en el seu Camp de futbol.
Els anys trenta i la Guerra Civil
Aquestes iniciatives, especialment la primera, van animar la participació del Centre de Cultura i Esports en el primer Campionat de Catalunya d’Atletisme Femení. Aquest campionat es va fer a l’estadi de Montjuïc el 27 de setembre, de 1931 i les joves del Centre van aconseguir un important segon lloc. En aquests anys, l’entitat lleidatana comptava amb la participació de la Sra. Agnès Gregori, brillant atleta que va ser campiona de Catalunya de 80 metros llisos el 1935.
L’èxit de la participació lleidatana a Montjuïc va ser fonamental per aconseguir l’organització, el més de novembre, al el Camp d’Esports, d’un festival atlètic que va comptar amb la presència del president Macià i el ministre de Instrucción Pública, Marcelino Domingo.
L’atletisme lleidatà vivia moments dolços. El 22 i 27 de setembre de 1935 va tenir lloc un important campionat provincial amb una participació força nombrosa d’atletes i clubs: Centre d’Esports, Escola del Treball, Unió Esportiva Lleida, Federació de Joves Cristians, el Tàrrega SC, l’AD Tradicionalista i algunes individualitats de Balaguer i Tàrrega. L’any següent, el 1936, i després de 13 anys, les festes de maig van veure la recuperació de la Volta a Lleida, ara la seva tercera edició. Aquesta cursa pedestre va ser guanyada per. Florensa del Centre de Cultura i Esports. Ien ella van participar 54 corredors, representant els principals clubs de la ciutat. Cal remarcar-hi la participació d’alguns soldats del Regiment de Lleida.
L’atletisme lleidatà dels anys trenta també s’anava projectant enfora. Un bon exemple el tenim en l’activitat de les entitats que comptaven amb atletes de la categoria júnior, com ara l’Escola del Treball i la Federació de Joves Cristians, que van participar en els campionats de Catalunya d’aquell any amb honrosos resultats.