Blog d’en Miquel Pucurull (web)

Pioners de la marató a Catalunya

Aquest és un modest treball que vol ser un reconeixement als homes i dones que en el segle passat, des de l’any 1910 al 2000, han estat significatius pioners de la marató a Catalunya segons el meu criteri. Per ordre alfabètic del cognom: 

Joan Ribes Estrada

Barcelona, 1960

Molt actiu en les albors de la marató dels anys vuitanta i molt actiu ara, quan ratlla la seixantena. L’any 2000 n’havia corregut 30; ara no sé quantes en deu de dur. Té un millor temps aconseguit l’any 89 a la marató de Barcelona que no és qualsevol cosa: 2 hores 28, el novè corredor de l’Estat. El recordo entrenant durament a la Carretera de les Aigües de Barcelona. Fa vint anys ho feia sempre al migdia, aprofitant, deia, l’hora de dinar, on feia rodatges llargs i sèries. En aquella època, fer cent quilòmetres a la setmana era poca cosa per a ell. Bon paio i extravertit, era molt habitual veure’l a finals del segle passat en maratons, mitges i en tota mena de distàncies. Sempre en forma, com ho està ara. Ho demostra el fet que una cursa d’asfalt de 10k el gener d’enguany al Palau d’Anglesola, de Lleida (la zona on hi corre molt ara) ha estat capaç de fer-la a un ritme de 4.16 el Km. També participa molt, últimament, en curses de muntanya.

Abel Perau Gelet

Lleida, 1954

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga de germans atletes. Membre del Sícoris de Lleida, va ser setè a la Marató dels Jocs Mediterranis d’Split de 1979 amb 2h14,15, i va obtenir un segon lloc (2h22) al campionat d’Espanya de marató de 1977 que es va celebrar a Oiartzun. També un títol de campió d’Espanya de 30 km el 1980. Va aconseguir el títol de campió de Catalunya de 5.000m el 1972 i 1974 i un subcampionat d’Espanya de 10.000 el 1976. Va acabar la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida.

Antonio Cánovas

Còrdova, 1948

A Lleida, on hi viu des de finals dels setanta, fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa. Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 va guanyar el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid. Va ser campió de Catalunya de marató el 1979. L’any 1980, a Laredo, va establir un rècord de Catalunya de marató amb 2h17.16.  Va guanyar la marató de Madrid de 1985 (ex aequo amb Fernando Diaz; van entrar a meta abraçats després d’un titànic esforç final i l’organització els va donar com a guanyadors als dos) i la de Buenos Aires.  Una vegada retirat es va fer entrenador assolint molt prestigi. Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui.